“He posat la lluna al tocadiscos” més que un concert va ser un espectacle interdisciplinari que aplegava un quartet de corda, una actriu i un cantant en un espai escènic oníric, suggeridor, conceptual, cercant la bellesa de la simplicitat, l’art del quotidià, en la línia de l’arte povera: un estenedor, un bagul, una escala de pintor i l’omnipresent Lluna. El fil conductor de l’espectacle va ser la poesia d’autors catalans alternada amb una suggestiva combinació de músiques ben diverses de tall clàssic, contemporani i popular. L’oficiant de l’espectacle va ser l’actriu Laia Oliveras, captivadora per la frescor i la intensitat en la paraula poètica, per la mirada magnètica, la veu clara i musical, i el domini de l’espai escènic i el moviment.

La interpretació del Brossa Quartet de Corda va demostrar molt bones maneres en un repertori heterogeni i complex: des del minimalisme, l’experimentació fins les cançons populars convenientment destil·lades i servides per la veu camaleònica de Roger Puig, una mena de Big Brother de l’espectacle, de presència inquietant. Les tres Postals il·luminades de X.Montsalvatge van mostrar el molt bon treball i el potencial del Brossa quartet de corda.

En definitiva, una proposta agosarada i admirable, que surt del paràmetres habituals, original i imaginativa, sincera i directa, deliciosament humil, en què el so musical, la paraula poètica i el silenci s’articulen amb tendresa, elegància i honestedat. I a Joan Brossa li hauria agradat.